sábado, 23 de enero de 2021

El 88% dels municipis de la Vall d'Albaida han perdut població

 


L’estudi de la població és un tema de gran interés al nostre territori per diverses qüestions ben destacades i a la vegada preocupants. En primer lloc, l’actualitat ve marcada òbviament pels efectes de la pandèmia de la COVID-19 amb les conseqüents hospitalitzacions i defuncions que estem sofrint. Però la demografia de la Vall d’Albaida també està determinada per una constant pèrdua de població fruit del progressiu envelliment, per la baixa natalitat i per l’emigració, especialment la que duen a terme les persones més formades en l’anomenada fugida de cervells. Un fenomen de caràcter tant qualitatiu com quantitatiu i que provoca que se’n vagen una part dels joves que han estudiat atrets per millors expectatives laborals, ja que a la Vall disposem d’escasses empreses i serveis que els puguen proporcionar un treball adequat al perfil del seu currículum. Per tant perdem habitants joves, talent i rendes més elevades. 

El context comarcal ja el vam analitzar amb el company Fede Soler l'any 2019 a la comunicació La Vall d'Albaida, situació present i perspectives de futur a la qual vos emplacem per comprendre'l millor.


Un progressiu envelliment i pèrdua de població

A la taula 1 es mostra la quantitat de població dels 34 municipis de la comarca en 3 moments diferents. L'any 2000 fa la radiografia del padró en un moment de creixement demogràfic a les localitats més dinàmiques, les quals oferien llocs de treball en sectors com l'agricultura, la indústria i serveis amb escàs valor afegit. Unes xifres positives que anaven acompanyades per l'arribada d'immigrants internacionals en aquella època de la bambolla immobiliària. Mentre que en aquells mateixos anys i en sentit contrari, els pobles més rurals amb una economia basada en el sector primari i els ingressos per jubilacions ja sofrien una constant davallada d'empadronats. Per tant, una dècada després, les xifres de l'any 2010 manifesten el creixement de l'època de vaques grosses, tot i que ja s'havia iniciat la forta crisi econòmica i social del període 2008-2016, la qual per a moltes famílies i empreses s'ha allargat fins a l'actual arribada de la pandèmia de forma que han enllaçat les dos crisis.

La comparativa de les xifres dels últims 10 anys (recordem que l'INE ha publicat recentment les referides a l'1 de gener de 2020) manifesta un panorama d'extrema preocupació, atés que dels 34 municipis de la comarca el 88 % han perdut habitants. Només n'han guanyat 4 d'ells, els quals no són els més grans i industrialitzats com podríem pensar sinó que són d'escasses dimensions i atenen a causes ben diferents entre sí. Destaca el cas de Benissoda amb un balanç positiu de 54 habitants, però que en suma 132 (és a dir, prop d'un 45%), des de l'any 2000. Segurament es deu a que ha oferit vivendes més econòmiques que la veïna Albaida, ciutat que tot i ser molt més gran ha vist davallar el seu cens. En segon lloc trobem Carrícola, fruit de l'establiment de població nouvinguda atreta per la seua aposta per la biodiversitat i un mode de vida neorural. Guadasséquies també ha tingut una evolució positiva, segurament causada per l'ampliació del seu polígon industrial i finalment la Pobla del Duc té un balanç positiu de només 1 habitant a causa de l'arribada de quantiosos immigrants que han contrarestat la pèrdua de població nativa, tal i com ha informat Moisés Tormo. 

Amb tota probabilitat, els futurs censos consolidaran la tendència negativa. A les 3 causes més comunes de mortalitat als països desenvolupats -càncer, conducció i cardiovasculars-, caldrà sumar la covid (es comptabilitzen 55 morts a la comarca fins al 22 de gener, segons les dades oficials de Conselleria) i els seus efectes directes i indirectes com ara el menor diagnòstic d'altres dolències o el tancament d'empreses amb la conseqüent precarització social i econòmica. A més, sense ofertes de treball destacades a la comarca, s'incrementarà l'emigració de població aturada cap a altres zones més dinàmiques.


Taula 1: Evolució de la població de la Vall d’Albaida entre els anys 2000 i 2020

 

2000

2010

 2020

 Diferència 2010-2020

Agullent

2.223

2.463

2.388

-75

Aielo de Malferit

3.984

4.726

4.625

-101

Aielo de Rugat

208

183

160

-23

Albaida

5.828

6.335

5.914

-421

Alfarrasí

1.192

1.298

1.219

-79

Atzeneta d'Albaida

1.238

1.260

1.162

-98

Bèlgida

689

728

679

-49

Bellús

399

373

299

-74

Beniatjar

231

273

219

-54

Benicolet

496

647

574

-73

Benigànim

5.474

6.570

5.779

-791

Benissoda

300

378

432

54

Benissuera

188

200

185

-15

Bocairent

4.508

4.509

4.142

-367

Bufali

206

194

156

-38

Carrícola

73

93

99

6

Castelló de Rugat

2.057

2.423

2.298

-125

Fontanars dels Alforins

970

1.038

959

-79

Guadasséquies

385

440

456

16

Llutxent

2.412

2.580

2.326

-254

Montaverner

1.702

1.828

1.635

-193

Montitxelvo

597

656

585

-71

L’Olleria

7.058

8.660

8.320

-340

Ontinyent

31.926

37.935

35.761

-2.174

Otos

526

491

422

-69

El Palomar

503

585

567

-18

Pinet

212

180

157

-23

La Pobla del Duc

2.427

2.514

2.515

1

Quatretonda

2.549

2.470

2.202

-268

El Ràfol de Salem

369

444

442

-2

Rugat

207

190

174

-16

Salem

468

472

418

-54

Sant Pere d’Albaida

39

36

30

-6

Terrateig

200

335

256

-79

La Vall d'Albaida

81.844

93.507

87.555

-5.172

      Font: Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia.


A més de comptar la suma d'habitants en un territori, hi ha altres indicadors estadístics que ens proporcionen una informació molt valuosa sobre les tendències o dinàmiques que s'estan produint. En aquest sentit, la taula 2 indica que l'any 2018 a la Vall d'Albaida van nàixer 7 persones per cada mil habitants, mentre que en van morir 9,8. Però, en realitat, la xifra oculta que hi va haver una gran diferència entre poblacions més joves com Ontinyent o l'Olleria enfront d'altres molt envellides com és el cas de Sant Pere d'Albaida. En quant a la fecunditat, cada dona en edat fèrtil va tindre una mitjana d'1,21 fills, mentre que l'anomenada taxa de reemplaç és de 2,1 per tal que es mantinga estable la població. A més s'ha anat retardant progressivament l'edat de tindre el primer fill fins els 32,4 anys a causa dels canvis experimentats per la nostra societat. Finalment, observem com l'esperança de vida és elevada però amb contrastos entre sexes, ja que els homes viuen de mitjana 79,7 anys mentre que les dones arriben fins els 85. Un sector de població, els de la gent gran, que amb la situació actual no té garantides a mitjà termini qüestions bàsiques com són el sistema de pensions o atendre la seua dependència.


Taula 2: Indicadors demogràfics a la Vall d’Albaida en 2018

Taxa bruta de natalitat

7 %0

Taxa bruta de mortalitat

9,8 %0

Índex de fecunditat

1,21 fills per dona

Edat mitjana de la maternitat

32,4 anys

Esperança de vida

Homes 79,7 i dones 85 anys.

Font: Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia.

L'Espanya buidada és una expressió que sentim quan parlen de territoris bastant llunyans com el triangle Terol-Guadalajara-Sòria però, dissortadament, també s'aproxima a la realitat de les nostres terres. De fet, molts pobles de la Vall han estat catalogats com amb risc destacat de despoblament. Tractar aquest tema no resulta gens agradable i arrastra moltes altres qüestions. Per tant, si es pretén pal·liar la situació, les mesures no són ni fàcils ni barates, però si volen ser efectives no poden esperar més temps.






Activitats a Aules