La Vall d'Albaida augmenta 551 habitants al padró de 2023

La Vall d'Albaida ha augmentat en 551 persones al padró de l'1 de gener de 2023, segons es desprén de les dades recentment publicades per l'INE. La tendència descendent de l'any passat s'ha capgirat amb força, de forma que la comarca ha passat de perdre habitants al llarg de 2021 a guanyar 551 persones noves l'any 2022, una xifra que representa un increment del 0,6%. 11 dels 34 municipis registren una pèrdua d'habitants, Bufali es manté igual i els altres 22 tenen un balanç positiu.

Les causes del creixement són diverses i, sovint, atenen a certes particularitats de cada municipi. No obstant hi ha diversos factors que cal considerar com ara el creixement natural negatiu generalitzat, pel qual naixen menys persones de les que moren en una societat que envelleix de forma progressiva. També la celebració d'eleccions municipals en maig de 2023, uns comicis que en ocasions van acompanyats per campanyes d'empadronament. Per tant, l'augment de població s'explica en gran mesura per l'arribada d'immigració, tant interna d'altres territoris d'Espanya com per especialment d'immigració estrangera. 

Si descendim a l'escala local, cal destacar la situació del municipi de Sant Pere, on els 5 habitants nous representen un creixement del 13% en la quantitat de població fins arribar a les 31 persones. Amb tot, ser habitant no és sinònim de resident, ja que una persona pot estar empadronada a un municipi però viure habitualment en un altre. De fet, a la tercera taula de dades es pot observar l'elevada quantitat de gent dels nostres municipis que viu habitualment a l'estranger, a més de la que resideix en ciutats més grans com ara València i que sol coincidir amb població amb major formació acadèmica i també amb un major nivell de renda.

L'anàlisi de les dinàmiques demogràfiques resulta essencial per establir les prioritats i les inversions de les diferents administracions.

L'ordenació dels municipis atenent a la quantitat d'habitants empadronats l'1/1/2023 mostra una clara diferenciació entre Ontinyent que encapçala el rànquing amb 36.112 habitants enfront de Sant Pere que el tanca amb només 31 habitants. 

ANÀLISI DE LES XIFRES DEL PADRÓ DE 2022:

La Vall d'Albaida perd 81 habitants al padró de 2022

Població actual de la comarca, censada i estrangera

La Vall d'Albaida ha tornat a perdre habitants, tal i com manifesten les recents estadístiques publicades per l'INE en relació al padró de l'1 de gener de 2022. Si en l'any anterior la comarca va guanyar 119 persones, tot i l'excés de mortalitat que va provocar la COVID-19 en 2020, al llarg de 2021 ha perdut 81 empadronats.

Es tracta d'una xifra reduïda que representa només el 0,1% del total de la comarca, però el canvi de tendència pot resultar molt significatiu si continua en el temps. 

Les estadístiques ens ofereixen un gran volum d'informació que cal acotar i analitzar amb certa perspectiva. En eixe sentit hem realitzat 2 taules. La primera d'elles mostra les xifres recents amb una comparativa de la quantitat d'empadronats als 34 municipis de la comarca i també la xifra global del seu conjunt. Per tant, s'ha considerat convenient incloure tant el número absolut com, especialment, el percentatge de com li impacta a eixe municipi atenent a les seues dimensions i, a més, facilita les comparacions. En 18 d'ells s'han reduit els empadronats al llarg de l'any 2021. Destaquen els -49 de l'Olleria, -36 de la Pobla i -24 de Benigànim, tots ells pobles de considerables dimensions en l'àmbit comarcal. Però en % el més afectat ha sigut Bufali amb una pèrdua del 4,29% de la seua població, seguit de Pinet amb un -3.73%. És a dir, els municipis de menors dimensions, amb un caràcter més rural, població molt envellida i economia poc dinàmica en la que predomina el col·lectiu dels jubilats, són aquells indrets que estan perdent més quantitat de població perquè les defuncions superen significativament als naixements, a més de ser territoris poc atractius per rebre immigrants, especialment els joves en edat laboral. En una altra agrupació estan 4 els municipis que no han experimentat canvis entre 2021 i 2022, entre ells la capital, Ontinyent, a més de Beniatjar, Otos i Sant Pere. I, per contra, a 12 localitats s'han incrementat les xifres. Destaca la situació de Terrateig amb 11 habitants nous que significa un 4% més i Aielo de Rugat amb un 3.4%. En números absoluts liderael creixement la vila de Bocairent amb 22 nous empadronats.

La segona part de la taula exposa les xifres relacionades amb la immigració. És a dir, la quantitat d'estrangers empadronats en 2021, el percentatge que representen en el municipi i, finalment, quants empadronats resideixen a l'estranger. La comarca té un total de 8569 persones estrangeres empadronades, les quals representen un 9,8% del total. A Rugat són quasi la quarta part del cens, a continuació es troben Terrateig, Castelló de Rugat i la Pobla del Duc. Finalment, trobem que són 1864 els valldalbaidins que viuen fora d'Espanya. Es tracta d'una xifra amarga perquè, majoritàriament, es deu a la fugida de cervells per part de gent molt formada que ha trobat un lloc de treball adequat al seu perfil professional en l'estranger. Lògicament, la xifra seria molt més abultada si es comptabilitzaren aquells que s'han traslladat a viure a àrees metropolitanes com Barcelona i, especialment, a València pel mateix motiu atés l'escàs desenvolupament del sector serveis a la Vall d'Albaida.

La segona de les taules estadístiques mostra l'evolució de la població de la Vall d'Albaida entre els anys 2000 i 2020. Representa 3 moments ben diferenciats: l'any 2000 s'havia iniciat l'època de la bombolla immobiliària que va comportar un cert rejoveniment, la creació de molts llocs de treball i, conseqüentment, l'arribada de quantiosos immigrants. En 2010 s'observa el màxim de població registrada a la comarca amb un total de 93.507 habitants. A partir d'aquell moment es va fer sentir amb força la crisi econòmica iniciada en 2008 i que es va allargar fins al 2016 en xifres macroeconòmiques, ja que a escala domèstica són moltes les famílies que encara no s'han recuperat. Per tant, l'1 de gener de 2020 hi havia 87.555 habitants a la comarca. 

En línies generals, al llarg dels 20 anys analitzats la comarca ha tingut un balanç positiu de 5.711 habitants, un 7% més. Sens dubte cal posar en relleu el cas de Benissoda que ha vist incrementat el seu padró en un 44%. Entre els factors que ho expliquen destaquen que està ben comunicada i disposa d'un important parc de vivendes més econòmiques que a Albaida i Ontinyent. I, en segon lloc, Carrícola ha crescut un 36% atés que ha atret un perfil de persones que comparteixen una forma de vida amb major contacte amb la natura. En l'extrem oposat, han perdut una quarta part dels seus habitants els pobles de Pinet, Bufali i Bellús.

A partir de les estadístiques exposades i de les casuístiques particulars de cada municipi, es poden realitzar molts anàlisis i extraure conclusions. No obstant, cal recordar que, en línies generals, la majoria dels municipis sofrieixen un hivern demogràfic amb un creixement natural negatiu, és a dir, amb moltes més defuncions que naixements. Aquest fenomen, irremeiablement, comporta un progressiu envelliment i la pèrdua de població. I, únicament guanyen habitants aquells que aconsegueixen atraure immigrants al seu padró.

 

ANÀLISI DE LES XIFRES DEL PADRÓ DE 2021:

Després d'uns anys de retrocés demogràfic a la comarca, el padró municipal publicat per l'INE de l'any 2021 ha canviat de tendència amb un lleuger increment de 119 habitants al conjunt de la Vall d'Albaida. 

L'1 de gener de 2021 hi havia al conjunt dels 34 municipis un total de 87.674 habitants, fruit d'una milloria en algunes xifres macroeconòmiques tot i tractar-se de l'any de la COVID-19. Una pandèmia que, a més de les defuncions, també ha provocat situacions de retorn de població al medi rural després de les dificultats viscudes amb el confinament de la primavera de 2020. Amb tot, cal indicar la notable diferència que hi ha entre unes localitats i altres, ja que en 16 d'elles s'ha perdut població, a 2 no s'ha modificat el còmput i a les altres 16 s'ha incrementat la quantitat d'empadronats. En números absoluts, destaca l'increment de 185 habitants de la ciutat d'Ontinyent i de 84 a l'Olleria, de forma que els municipis més grans i amb una economia més dinàmica continuen en creixement. En sentit contrari, Quatretonda ha perdut 56 habitants i Bocairent 41. Però, no obstant, cal valorar l'impacte relatiu atenent a les dimensions del municipi, com és el cas de Terrateig que ha sumat 20 habitants i representen un 8% del total.

Evolució de la població a la Vall d'Albaida

Font: INE                                                   Elaboració: Daniel Alfonso

Les grans xifres són fredes i cal analitzar-les amb més detall per extraure conclusions més acurades. De fet, l'increment positiu de 119 habitants a la comarca amaga una realitat social bastant preocupant causada pel progressiu envelliment, l'elevada precarietat laboral, les dificultats de les zones rurals, l'escassa dotació de serveis a la Vall d'Albaida o les nefastes comunicacions amb transport públic. Es tracta d'un conjunt de condicionants de complexa solució que determinaran el nostre futur.