jueves, 1 de febrero de 2018

De l’envelliment a la despoblació: el drama de l’interior valencià

https://twitter.com/GVAcartografic/status/958624658408001542

Al 25% dels municipis valencians que compten amb menys de 500 empadronats hi ha una mitjana de 15 defuncions anuals enfront dels 2 a 3 naixements per cada 1000 habitants. Aquesta xifra tan dramàtica es va tractar a la jornada sobre Oportunitats de Desenvolupament Territorial a les Àrees de Despoblament celebrada a Carrícola el passat 19 de desembre. Foren més les estadístiques que es desgranaren com ara que 185 dels municipis valencians corren risc de despoblament, una realitat sobre la que Susanna Cháfer, l’alcaldessa amfitriona, va remarcar que “els alcaldes dels pobles de menys de 200 habitants tenim el llenguatge de la subsistència”. 

La tendència aboca a un interior pràcticament deshabitat, ja que al territori espanyol el 60% dels municipis espanyols compten amb menys de 1000 habitants, però ocupen un 40% del territori i només representen un 3,1% de la població total.

Més enllà de la trista visió de les cases tancades i abandonades, el problema és molt més extens i afecta especialment a les persones que continuen vivint a les zones més desafavorides perquè no volen ser ciutadans de segona amb moltes menys prestacions ni serveis bàsics. Ja que fenòmens com el tancament de l’escola marca la defunció del poble, perquè en ell és molt difícil que visquen parelles joves amb xiquets. També perilla la pervivència de patrimoni tant el material (palaus, castells o vivendes amb veïns perjudicats pel risc d’enderroc i de robatoris) com l’immaterial en referència a la cultura tradicional. I el manteniment dels boscos i del medi ambient també depenen en gran mesura de la pervivència de població en aquestes àrees. Perquè, en un món tan globalitzat, cal plantejar que la imatge bucòlica de l’excursió dominical a visitar els pobles no serà possible si els habitants de les àrees rurals no gaudeixen d’unes rendes i d'uns serveis mínims que els permeten seguir habitats i cuidats.


La solució ni és fàcil ni hi ha cap vareta màgica aplicable a tots els territoris afectats, tot i que cal potenciar activitats com el turisme rural, l’agricultura ecològica o la instal·lació d’empreses que s’adapten al medi. En aquest sentit, la Generalitat Valenciana pretén implantar una sèrie de mesures, lògicament amb la corresponent dotació econòmica, als municipis estipulats amb risc de despoblament. Un pla de xoc que passa per la contractació de població local per a la neteja de boscos, en segon lloc per la reducció de la bretxa digital amb el finançament d’infraestructures que porten la connexió telefònica i, com a tercera mesura, un tractament fiscal que reduisca l’IRPF de la seua població, així com un sistema de transport públic que siga sostenible. Esperem els resultats, no poden esperar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario