“La societat líquida defineix l'actual
moment històric en el qual s'han esvaït les institucions sòlides que marcaven
la nostra realitat i s'ha donat pas a una realitat marcada per la precarietat,
el ritme canviant i inestable, la celeritat dels esdeveniments i la dinàmica
esgotadora i amb tendència a l'individualisme de les persones. A més de
tractar-se d'una economia de l'excés i les deixalles, el consumisme és també, i
justament per eixa raó, una economia de l'engany. Aposta per la irracionalitat
dels consumidors, i no per les seues decisions ben informades preses en fred;
aposta per despertar l'emoció consumista, i no per cultivar la raó.
La tendència a oblidar i la vertiginosa
velocitat de l'oblit són, per a desventura nostra, marques aparentment
indelebles de la cultura moderna líquida. Per culpa d'eixa adversitat, tendim a
anar donant tombs, entropessant amb una explosió d'ira popular després d'una
altra, reaccionant nerviosa i mecànicament a cadascuna per separat, segons es
presenten, en compte d'intentar afrontar de veritat les qüestions més importants.
Ens trobem en una situació en la qual, de
mode constant, se'ns incentiva i predisposa a actuar de manera egocèntrica i
materialista. La cultura de la modernitat líquida ja no té un populatxo que
il·lustrar i ennoblir, sinó clients que seduir “.
Sociòleg
Zygmunt Bauman
“Viu l’ara, sigues feliç hui: allibera’t del passat i
solta les expectatives del futur”. És un dels missatges que inunden les xarxes
socials amb la perspectiva presentista que s’està imposant en el món actual en
benefici d’un individualisme que trenca amb els lligams amb el passat i que no defineix objectius clars ni perspectives per al futur.
.jpeg)
La joventut és el col·lectiu social on més ha calat la immediatesa. Un plantejament vital que s’ha estés també entre molts adults, possiblement amb major incidència entre aquells que menor
nivell sociocultural tenen. Perquè, no ho oblidem, els rics sí que tenen els objectius
ben clars. De fet ens hem de preguntar si, realment la idea de llibertat consisteix en satisfer uns desitjos tan intrascendents com poder triar a
quin bar prendre un café o a quin videojoc jugar? És obvi que l'ús incorrecte de les noves tecnologies hi ha contribuït fins al punt de crear addiccions i generar falses expectatives i frustracions. Perquè després molts dels mal denominats “natius
digitals”, a l’hora de la veritat, no saben bé com enviar un correu electrònic o com interpretar una factura de la llum. A més, el consum elevat de materials
audiovisuals a través de plataformes guiades pels controvertits algoritmes i la intel·ligència artificial,
ens proporciona una visió molt parcial focalitzada només en el tema concret que ens interessa al temps
que ens priva d’una perspectiva més àmplia i generalista de les diferents
realitats. També l’ensenyament és partícip de l’enfocament presentista. A més, a l’escola
se li atribueix la ingent tasca de resoldre els problemes socials que li entren
des del carrer al mateix temps que se la priva de recursos i es denosta la docència. De fet, l'actual valoració de l'èxit escolar prioritza els resultats estadístics enfront
dels coneixements adquirits. I per aconseguir els 'bons resultats' s'ha potenciat una mena de titolitis a partir de teories controvertides de l'estil “l’objectiu de l’escola és que els xiquets siguen feliços”. Lògicament que a un adolescent li resulta molt més atractiu enganxar-se a un influencer amb l’Iphone que li van portar els Reis que atendre l'explicació d'un mestre amb un llibre!
«Estamos egresando analfabetos, un ciberproletariado sin los niveles mínimos para trabajar ni moverse por el mundo»
«No estamos creando ciudadanos ilustrados, sino chicos y chicas muy vulnerables que se vienen abajo por un mal examen o por tener que memorizar tres páginas. ¿Cómo vamos a pretender que más adelante se enfrenten a un divorcio, o a la paternidad, o a un problema de salud?»
«un sistema injusto» donde «los profesores tienen la función de trabajadores sociales» y donde «al peor alumno se le dedica la mayor cantidad de tiempo y atención». «Se presiona para que la escuela sea un lugar para la felicidad inmediata. La educación actual ha convertido al docente en un animador de hotel, en un monitor de tiempo libre. La tendencia es a convertir los centros académicos en centros de ocio. No estamos creando ciudadanos que participen en un proyecto responsable, los estamos obligando a pasar el rato», denuncia.
Relata que la «pedagogía facilista» presiona para que no se exija mucho a los alumnos, para que se desdeñen las notas y para que se facilite la promoción automática. «La infantilización ambiental ha iniciado el abordaje de las instituciones académicas», donde los críos se pasan el día haciendo actividades.
Andreu Navarra, profesor: "La educación actual ha convertido al docente en un monitor de tiempo libre"
Carta de un catedrático de la UGR, con toda sinceridad, dirigida a los estudiantes universitarios en la que reflexiona sobre la rebaja de calidad y exigencia.
"Querido alumno universitario: Te estamos engañando"
Amb la nova realitat social els estem fent un mal favor als
joves al no potenciar-los la resiliència que necessitaran per enfrontar les dificultats. Una sèrie de factors com l’elevada permissivitat, la descàrrega de responsabilitats, la falta d'habilitats socials amb un registre adequat per a l'ocasió i també l’escassa cultura de l’esforç tendeixen a crear joves immadurs que després s'hauran d'enfrontar dràsticament al món voragin i competitiu que comporta la globalització amb la ideologia classista, polaritzada i excloent que es va estenent. Com a resultat tenim que els problemes de salut mental entre els adolescents provocats per les frustracions que els generen els primers ‘no’ en la vida real són molt nombrosos i preocupants. Atés que la societat futura que s’està configurant viurà progressius canvis a mitjà i
llarg termini en diferents àmbits i no els estem preparant per enfrontar amb integritat estos nous reptes.
Si analitzem les conseqüències en l’àmbit polític, els missatges populistes han calat estratègicament entre els més joves. De forma que molts d’ells (més els xics que les xiques) o bé s’abstenen de participar i entendre la vida política
o bé voten a partits d’extrema dreta que, precisament, propaguen eslògans simplistes però després no recolzen legislativament
el seu benestar futur. A més, possiblement a causa de l'elevada influència online,
l’ús de la violència i la privació de drets per tractar als adversaris estan àmpliament acceptats.
Una consecuencia de las políticas socioeconómicas neoliberales es el colapso del orden social, lo que genera un caldo de cultivo para el extremismo, la violencia, el odio, la búsqueda de chivos expiatorios y un terreno fértil para figuras autoritarias que pueden presentarse como el salvador. Y estamos en el camino hacia una forma de neofascismo.
Noam Chomsky: ‘Estamos en el camino hacia una forma de neofascismo’
Des del punt de vista econòmic, el còctel explosiu d’una
elevada inflació dels preus unit a la
precarietat laboral està empobrint a bona part de la societat i construint nous sostres de vidre. A més, està generant la descapitalització de moltes famílies, la dificultat per accedir a la vivenda, el
tancament d’empreses per falta de relleu generacional tot i la rendibilitat de
moltes d’elles i, també condueix a viure al dia, a demanar crèdits per pagar coses supèrflues i a la implantació del fenomen de la gran renúncia. És cert que a les grans corporacions els interessen persones dòcils i que consumisquen la moda del moment, però si aquesta actitud se'n passa de la ratlla pot acabar sent perillosa per improductivitat. De fet, la reducció dels ingressos per part de l’Estat causada per una menor activitat mentre que capes socials creixents busquen ajudes i subsidis, comportarà una situació insostenible amb reformes profundes que no aniran precisament destinades a protegir als més humils. Mirem, per exemple, el precari nivell de vida dels nous
jubilats als països que tenim de referència com són els Estats Units o Alemanya.
Socialment, l'individualisme està comportant una progressiva fragmentació que desmotiva consciències de grup i l'organització d'accions reivindicatives amb èxit. Perquè, a efectes pràctics, si únicament es comparteix una queixa per les xarxes socials no s'aconsegueixen grans resultats. En el mateix sentit, les noves generacions han trencat en gran mesura la transmissió cultural heretada, tant la de caràcter material com la immaterial, en pro d'una identitat més difusa i globalitzada. Fins al punt que, en alguns casos, els seus avis van arreplegar diners per coronar a una Mare de Déu i, hui en dia, molts dels seus nets estan disposats a malvendre l'oblidada joia per contractar una discomòbil efímera. De fet, a tots ens resulta coneguda la dificultat que viuen moltes associacions culturals i festives a l'hora de rellevar els seus càrrecs de gestió, la progressiva degradació dels actes més seriosos enfront de l'èxit dels més divertits conformats bàsicament per gastronomia, marxa i postureig. I què dir de l'elevada mitjana d'edat que sol haver entre els assistents als actes culturals vinculats al territori... Per tant, podem afirmar que la pervivència d'un elevat patrimoni està en clar perill de desaparació o d'acabar en mans d'oportunistes. No a causa de guerres com en altres temps, sinò, paradoxalment, fruit del desinterés d'una societat passota.
L'últim dels àmbits ací tractats i que ens afectarà negativament ve determinat pel canvi climàtic i els nous hàbits de vida. A la nostra terra estem sofrint grans contrastos meteorològics que afecten directament a l'encariment dels aliments, a la viabilitat del sector agrari o a que molts turistes busquen altres destinacions menys tòrrides a l'estiu. Per contra, el comerç online ha potenciat el consumisme i el transport de mercaderies des de l'altra part del món amb la conseqüent contaminació. També creix l'interés per la gastronomia llunyana a la mediterrània i estan molt estesos els hàbits gens saludables som ara les dietes insanes i la normalització del consum d'alcohol i drogues. És a dir, un conjunt d'ingredients que conduiran a més problemes de salut que no podran ser atesos per un sistema sanitari que ja és deficient tot i les promeses d'inversió i els aplaudiments que van rebre els serveis estratègics durant la pandèmia.
Com hem vist, la configuració d'una joventut més blaneta ja està tenint conseqüències molt negatives tant a nivell individual com col·lectiu. Però, en eixe context bastant mediocre, les persones amb més iniciativa i espenta tindran una elevada garantia d'èxit. Nosaltres no podem canviar el rumb generalitzat, però almenys ens correspon el difícil intent de guiar, sovint nadant a contracorrent, pel camí de la maduresa als joves que més a prop tenim i estimem. Ens ho agrairan.
Què fan en altres llocs?
I a la Xina, que com sabem és una dictadura que controla la societat, han limitat el temps i els continguts que visualitzen els adolescents a internet...
China limita TikTok a 40 minutos al día a menores y por qué puede ser una buena idea
ByteDance, empresa matriz de TikTok, ha introducido un nuevo Modo Joven para los menores de 14 años.Este nuevo modo les permite utilizar la aplicación durante sólo 40 minutos al día. Además, no podrán utilizarla entre las 10 de la noche y las 6 de la mañana.
La empresa asegura que han dado este paso para intentar reducir los problemas de adicción digital entre los niños, un problema que preocupa mucho tanto a gobierno como a empresas privadas.
La parte positiva de esta regulación viene de una de las características del Modo Joven, ya que TikTok ahora mostrará contenido curado para niños, lo que incluye experimentos, exposiciones en museos y galerías, y vídeos del paisaje natural del país.
Esto, que es como se debería enfocar al completo el nuevo modo para jóvenes, puede ser una oportunidad para que, a través de las redes sociales y la tecnología, los niños aprendan ciencia y cultura de forma divertida y sin esfuerzo.
I el que fan a Silicon Valley?
¿Por qué los trabajadores de Silicon Valley limitan el uso de la tecnología de sus hijos?
Hace algo más de un año Bill Gates sorprendió cuando en una entrevista desveló que a sus hijos no les había permitido tener teléfono hasta que no cumplieron los 14 años. Pero no sólo eso: el cofundador de Microsoft también les prohíbe tener cualquier dispositivo en la mesa cuando están comiendo y, además, limita el tiempo que lo usan al día.
No es una excepción. Steve Jobs, fundador de Apple, ya manifestó con ocasión del lanzamiento del primer iPad que sus hijos tenían prohibido usarlo. Más aún: “Limitamos la cantidad de tecnología que usan en casa”, afirmaba. Por su parte, el actual CEO de la firma de la manzana, Tim Cook, declaró hace unos meses que no quiere que su sobrino use las redes sociales.
.jpeg)
.jpeg)
.png)
.png)
