miércoles, 5 de julio de 2023

Orientacions per preparar 2n de batxillerat i informació sobre les PAU


Resultat d'imatges de prova pau valència

L'assignatura de Geografia a 2n de batxillerat compta amb un temari extens que, a la vegada, aporta als estudiants una visió global, actual i interrelacionada sobre el funcionament del territori i de la nostra societat. Però, més enllà de la informació que aporten els apunts o un llibre de text, el contacte directe amb els mitjans de comunicació, els espais informatius de l'oratge i també l'interés per llegir qüestions d'actualitat a l'alumne li aporten uns coneixements addicionals de cultura general. És a dir, un valor afegit que tindrà la seua recompensa tant en la seua formació personal com en la millora dels resultats acadèmics a l'hora de realitzar millors pràctiques o comentaris de text. 


En quant a l'enfocament de l'assignatura de Geografia, les universitats valencianes han creat un document amb orientacions sobre els continguts i els tipus de pràctiques  que han de controlar l'alumnat que es presenta a les proves PAU

A més, cal consultar la  pàgina web de Conselleria que concreta la informació necessària i oficial sobre la Selectivitat, així com models de les proves anterior del conjunt d'assignatures.

Com ja sabeu, la realització d'un bon examen i en general d'un bon procés d'aprenentatge, requereix dominar bé la informació, saber-la utilitzar i presentar-la d'una forma adequada en quant a la forma, l'adequació entre la pregunta i la resposta i, lògicament, amb la correcta ortografia. A més, a 2n de batxillerat l'alumne ha de mostrar maduresa per connectar diferents temes de forma que es combina el coneixement de la teoria amb la seua aplicació pràctica en els exercicis de les proves. I aquestes qüestions més instrumentals es fan bé quan s'han practicat abans de fer l'examen i així s'ha adquirit la necessària habilitat. El bon treball té la seua recompensa, endavant!










I quan s'ha acabat 2n de batxillerat i arriben les esperades notes de la PAU, a molts estudiants els arriben el dilemes de i ara què faig? Quin grau estudie? A quina universitat vaig? Quines són les notes de tall? És un moment important que necessita molta serenitat, ajuda i informació suficient. Sempre pensant que et pots equivocar però que, triat un camí, cal explorar-lo bé abans de tirar la tovallola massa prompte (et jugues temps i diners) ja que l'elecció pot resultar positiva i gratificant sense haver-ho previst.





sábado, 4 de marzo de 2023

El dolç camí cap al col·lapse?


En les darreres setmanes han saltat les alarmes als mitjans de comunicació pels problemes mentals que sofreixen els nostres adolescents. Tanmateix, la situació és un clam entre els professionals de l'ensenyament des de fa temps. 

Per sol·lucionar panorames tan greus com l'ocorregut a l'IES la Moreria de Mislata, l'administració ha decidit contractar més professionals destinats a atendre els casos (d'intents) de suïcidi, ansietat o mala gestió de les frustracions que es detecten als centres escolars i que en bona part estan causats pel mal ús d'internet. Aquesta solució tracta de posar parxes que són necessaris però clarament insuficients si no s'ataca l'origen, l'arrel d'un problema ben complex i que afecta al conjunt de la societat. En eixe sentit he recopilat diverses notícies amb perspectives diferents que ens ajuden a contextualitzar el problema.


Com són els joves:

Ser influencer: el trabajo al que aspiran los jóvenes españoles

Hay una gran diferencia en la relación entre países y los oficios más destacados, como por ejemplo, los portugueses quieren ser bomberos, los chinos, nutricionistas y los saudíes, poetas. En Alemania sigue vigente como oficio más demandado ser maestro, y en Estados Unidos los pilotos. En Francia continúa el prestigio de la abogacía. Pero, en España hemos dado un giro de 360 grados influenciado por las nuevas tecnologías y la profesión de "influencer" cobra más fuerza que nunca.

Estos datos no sorprenden a Clara del Rincón, orientadora de estudios en el Instituto de Vilafranca del Cid en Castellón, que comenta que cada vez es más difícil aconsejar a los jóvenes la vía por la que deberían optar para su futura formación. " Los orientadores educativos siempre solemos orientar a los alumnos hacia ciclos formativos o bachilleratos, pero en este caso no sabemos que decirles".

“La adicción de los jóvenes a las redes sociales es una epidemia silenciosa que no genera rechazo social”

"Un teléfono inteligente es una máquina extraordinariamente potente para un menor que no tiene capacidad para poder controlar el riesgo que supone”, explica el catedrático de Psicología Clínica Enrique Echeburúa


I estes són les conseqüències...

El uso excesivo del móvil por adolescentes

El abuso del móvil lleva en muchas ocasiones a una reducción del rendimiento escolar, problemas en el mantenimiento de la atención y concentración, dificultades para la correcta gestión de las emociones, baja tolerancia a la frustración,…


En l'esfera educativa, els canvis legislatius estan més centrats en reduir les males xifres estadístiques en quant a fracàs escolar que realment en millorar l'aprenentatge de coneixements i competències per part de l'alumnat.

Ya no hay límite de suspensos para pasar de curso o titularse en ESO

Hasta ahora un alumno solo podía graduarse en ESO si lo aprobaba todo o si suspendía un máximo de dos asignaturas, siempre que no fueran Matemáticas y Lengua (i valencià) al tiempo. Ahora no hay límites. Obtendrán el título de ESO los alumnos que terminen cuarto y hayan adquirido, a juicio del equipo docente, las competencias fijadas y alcanzado los objetivos de la etapa. Es una decisión colegiada de sus profesores. El título de secundaria obligatoria será único y no contendrá calificación final alguna. También lo recibirán los estudiantes que superen todos los módulos del ciclo de FP Básica.



En sentit contrari, un sector del món educatiu s'oposa radicalment al nou enfocament:

Andreu Navarra, profesor: "La educación actual ha convertido al docente en un monitor de tiempo libre"

«Estamos egresando analfabetos, un ciberproletariado sin los niveles mínimos para trabajar ni moverse por el mundo»

«No estamos creando ciudadanos ilustrados, sino chicos y chicas muy vulnerables que se vienen abajo por un mal examen o por tener que memorizar tres páginas. ¿Cómo vamos a pretender que más adelante se enfrenten a un divorcio, o a la paternidad, o a un problema de salud?»

«un sistema injusto» donde «los profesores tienen la función de trabajadores sociales» y donde «al peor alumno se le dedica la mayor cantidad de tiempo y atención». «Se presiona para que la escuela sea un lugar para la felicidad inmediata. La educación actual ha convertido al docente en un animador de hotel, en un monitor de tiempo libre. La tendencia es a convertir los centros académicos en centros de ocio. No estamos creando ciudadanos que participen en un proyecto responsable, los estamos obligando a pasar el rato», denuncia.

Relata que la «pedagogía facilista» presiona para que no se exija mucho a los alumnos, para que se desdeñen las notas y para que se facilite la promoción automática. «La infantilización ambiental ha iniciado el abordaje de las instituciones académicas», donde los críos se pasan el día haciendo actividades.


"Querido alumno universitario: Te estamos engañando"

Carta de un catedrático de la UGR, con toda sinceridad, dirigida a los estudiantes universitarios en la que reflexiona sobre la rebaja de calidad y exigencia.


I a la Xina, que com sabem és una dictadura que controla la societat, han limitat el temps i els continguts que visualitzen els adolescents a internet...

China limita TikTok a 40 minutos al día a menores y por qué puede ser una buena idea

ByteDance, empresa matriz de TikTok, ha introducido un nuevo Modo Joven para los menores de 14 años.Este nuevo modo les permite utilizar la aplicación durante sólo 40 minutos al día. Además, no podrán utilizarla entre las 10 de la noche y las 6 de la mañana.

La empresa asegura que han dado este paso para intentar reducir los problemas de adicción digital entre los niños, un problema que preocupa mucho tanto a gobierno como a empresas privadas.

La parte positiva de esta regulación viene de una de las características del Modo Joven, ya que TikTok ahora mostrará contenido curado para niños, lo que incluye experimentos, exposiciones en museos y galerías, y vídeos del paisaje natural del país.

Esto, que es como se debería enfocar al completo el nuevo modo para jóvenes, puede ser una oportunidad para que, a través de las redes sociales y la tecnología, los niños aprendan ciencia y cultura de forma divertida y sin esfuerzo.


I el que fan a Silicon Valley?

¿Por qué los trabajadores de Silicon Valley limitan el uso de la tecnología de sus hijos?

Hace algo más de un año Bill Gates sorprendió cuando en una entrevista desveló que a sus hijos no les había permitido tener teléfono hasta que no cumplieron los 14 años. Pero no sólo eso: el cofundador de Microsoft también les prohíbe tener cualquier dispositivo en la mesa cuando están comiendo y, además, limita el tiempo que lo usan al día.

No es una excepción. Steve Jobs, fundador de Apple, ya manifestó con ocasión del lanzamiento del primer iPad que sus hijos tenían prohibido usarlo. Más aún: “Limitamos la cantidad de tecnología que usan en casa”, afirmaba. Por su parte, el actual CEO de la firma de la manzana, Tim Cook, declaró hace unos meses que no quiere que su sobrino use las redes sociales.



A nivell econòmic també afecta el canvi de paradigma

Sorprendente, pero cierto: las ofertas de trabajo no se cubren por falta de candidatos

El 10% de las ofertas de trabajo no se cubren por falta de candidatos. Así se advierte en datos del Ministerio de Trabajo y Economía Social.


El fenómeno de la Gran Renuncia llega a España

Nuevas generaciones con intereses diferentes, (Millenials y Generación Z), la consciencia postpandemia de la brevedad de la vida y el aumento de las ayudas al desempleo confluyen en este fenómeno incipiente, pero con creciente arraigo en España.


La lectura de les notícies anteriors manifesta com els problemes de salut mental dels adolescents són un símptoma molt preocupant de la malaltia més complexa que estem vivint com a societat.

Possiblement la situació beneficie a curt termini a determinats interessos empresarials per a obtenir uns treballadors més dòcils i amb menor esperit crític. Però, si s'estén excessivament pot arribar a anar-se'n de els mans i conduir al col·lapse d'algunes estructures per la falta de persones emprenedores, capacitades i motivades. Encara que, segons la teoria de Chomsky, seguim un camí planificat:


Noam Chomsky: ‘Estamos en el camino hacia una forma de neofascismo’

Una consecuencia de las políticas socioeconómicas neoliberales es el colapso del orden social, lo que genera un caldo de cultivo para el extremismo, la violencia, el odio, la búsqueda de chivos expiatorios y un terreno fértil para figuras autoritarias que pueden presentarse como el salvador. Y estamos en el camino hacia una forma de neofascismo.

martes, 27 de diciembre de 2022

La Vall d'Albaida perd 81 habitants al padró de 2022

Població actual de la comarca, censada i estrangera



La Vall d'Albaida ha tornat a perdre habitants, tal i com manifesten les recents estadístiques publicades per l'INE en relació al padró de l'1 de gener de 2022. Si en l'any anterior la comarca va guanyar 119 persones, tot i l'excés de mortalitat que va provocar la COVID-19 en 2020, al llarg de 2021 ha perdut 81 empadronats.
Es tracta d'una xifra reduïda que representa només el 0,1% del total de la comarca, però el canvi de tendència pot resultar molt significatiu si continua en el temps. 
Les estadístiques ens ofereixen un gran volum d'informació que cal acotar i analitzar amb certa perspectiva. En eixe sentit hem realitzat 2 taules. La primera d'elles mostra les xifres recents amb una comparativa de la quantitat d'empadronats als 34 municipis de la comarca i també la xifra global del seu conjunt. Per tant, s'ha considerat convenient incloure tant el número absolut com, especialment, el percentatge de com li impacta a eixe municipi atenent a les seues dimensions i, a més, facilita les comparacions. En 18 d'ells s'han reduit els empadronats al llarg de l'any 2021. Destaquen els -49 de l'Olleria, -36 de la Pobla i -24 de Benigànim, tots ells pobles de considerables dimensions en l'àmbit comarcal. Però en % el més afectat ha sigut Bufali amb una pèrdua del 4,29% de la seua població, seguit de Pinet amb un -3.73%. És a dir, els municipis de menors dimensions, amb un caràcter més rural, població molt envellida i economia poc dinàmica en la que predomina el col·lectiu dels jubilats, són aquells indrets que estan perdent més quantitat de població perquè les defuncions superen significativament als naixements, a més de ser territoris poc atractius per rebre immigrants, especialment els joves en edat laboral. En una altra agrupació estan 4 els municipis que no han experimentat canvis entre 2021 i 2022, entre ells la capital, Ontinyent, a més de Beniatjar, Otos i Sant Pere. I, per contra, a 12 localitats s'han incrementat les xifres. Destaca la situació de Terrateig amb 11 habitants nous que significa un 4% més i Aielo de Rugat amb un 3.4%. En números absoluts liderael creixement la vila de Bocairent amb 22 nous empadronats.
La segona part de la taula exposa les xifres relacionades amb la immigració. És a dir, la quantitat d'estrangers empadronats en 2021, el percentatge que representen en el municipi i, finalment, quants empadronats resideixen a l'estranger. La comarca té un total de 8569 persones estrangeres empadronades, les quals representen un 9,8% del total. A Rugat són quasi la quarta part del cens, a continuació es troben Terrateig, Castelló de Rugat i la Pobla del Duc. Finalment, trobem que són 1864 els valldalbaidins que viuen fora d'Espanya. Es tracta d'una xifra amarga perquè, majoritàriament, es deu a la fugida de cervells per part de gent molt formada que ha trobat un lloc de treball adequat al seu perfil professional en l'estranger. Lògicament, la xifra seria molt més abultada si es comptabilitzaren aquells que s'han traslladat a viure a àrees metropolitanes com Barcelona i, especialment, a València pel mateix motiu atés l'escàs desenvolupament del sector serveis a la Vall d'Albaida.

La segona de les taules estadístiques mostra l'evolució de la població de la Vall d'Albaida entre els anys 2000 i 2020. Representa 3 moments ben diferenciats: l'any 2000 s'havia iniciat l'època de la bombolla immobiliària que va comportar un cert rejoveniment, la creació de molts llocs de treball i, conseqüentment, l'arribada de quantiosos immigrants. En 2010 s'observa el màxim de població registrada a la comarca amb un total de 93.507 habitants. A partir d'aquell moment es va fer sentir amb força la crisi econòmica iniciada en 2008 i que es va allargar fins al 2016 en xifres macroeconòmiques, ja que a escala domèstica són moltes les famílies que encara no s'han recuperat. Per tant, l'1 de gener de 2020 hi havia 87.555 habitants a la comarca. 
En línies generals, al llarg dels 20 anys analitzats la comarca ha tingut un balanç positiu de 5.711 habitants, un 7% més. Sens dubte cal posar en relleu el cas de Benissoda que ha vist incrementat el seu padró en un 44%. Entre els factors que ho expliquen destaquen que està ben comunicada i disposa d'un important parc de vivendes més econòmiques que a Albaida i Ontinyent. I, en segon lloc, Carrícola ha crescut un 36% atés que ha atret un perfil de persones que comparteixen una forma de vida amb major contacte amb la natura. En l'extrem oposat, han perdut una quarta part dels seus habitants els pobles de Pinet, Bufali i Bellús.

A partir de les estadístiques exposades i de les casuístiques particulars de cada municipi, es poden realitzar molts anàlisis i extraure conclusions. No obstant, cal recordar que, en línies generals, la majoria dels municipis sofrieixen un hivern demogràfic amb un creixement natural negatiu, és a dir, amb moltes més defuncions que naixements. Aquest fenomen, irremeiablement, comporta un progressiu envelliment i la pèrdua de població. I, únicament guanyen habitants aquells que aconsegueixen atraure immigrants al seu padró.




 




ANÀLISI DE LES XIFRES DEL PADRÓ DE 2021:

Després d'uns anys de retrocés demogràfic a la comarca, el padró municipal publicat per l'INE de l'any 2021 ha canviat de tendència amb un lleuger increment de 119 habitants al conjunt de la Vall d'Albaida. 

L'1 de gener de 2021 hi havia al conjunt dels 34 municipis un total de 87.674 habitants, fruit d'una milloria en algunes xifres macroeconòmiques tot i tractar-se de l'any de la COVID-19. Una pandèmia que, a més de les defuncions, també ha provocat situacions de retorn de població al medi rural després de les dificultats viscudes amb el confinament de la primavera de 2020. Amb tot, cal indicar la notable diferència que hi ha entre unes localitats i altres, ja que en 16 d'elles s'ha perdut població, a 2 no s'ha modificat el còmput i a les altres 16 s'ha incrementat la quantitat d'empadronats. En números absoluts, destaca l'increment de 185 habitants de la ciutat d'Ontinyent i de 84 a l'Olleria, de forma que els municipis més grans i amb una economia més dinàmica continuen en creixement. En sentit contrari, Quatretonda ha perdut 56 habitants i Bocairent 41. Però, no obstant, cal valorar l'impacte relatiu atenent a les dimensions del municipi, com és el cas de Terrateig que ha sumat 20 habitants i representen un 8% del total.

Evolució de la població a la Vall d'Albaida

Font: INE                                                   Elaboració: Daniel Alfonso


Les grans xifres són fredes i cal analitzar-les amb més detall per extraure conclusions més acurades. De fet, l'increment positiu de 119 habitants a la comarca amaga una realitat social bastant preocupant causada pel progressiu envelliment, l'elevada precarietat laboral, les dificultats de les zones rurals, l'escassa dotació de serveis a la Vall d'Albaida o les nefastes comunicacions amb transport públic. Es tracta d'un conjunt de condicionants de complexa solució que determinaran el nostre futur.





sábado, 23 de enero de 2021

El 88% dels municipis de la Vall d'Albaida han perdut població

 


L’estudi de la població és un tema de gran interés al nostre territori per diverses qüestions ben destacades i a la vegada preocupants. En primer lloc, l’actualitat ve marcada òbviament pels efectes de la pandèmia de la COVID-19 amb les conseqüents hospitalitzacions i defuncions que estem sofrint. Però la demografia de la Vall d’Albaida també està determinada per una constant pèrdua de població fruit del progressiu envelliment, per la baixa natalitat i per l’emigració, especialment la que duen a terme les persones més formades en l’anomenada fugida de cervells. Un fenomen de caràcter tant qualitatiu com quantitatiu i que provoca que se’n vagen una part dels joves que han estudiat atrets per millors expectatives laborals, ja que a la Vall disposem d’escasses empreses i serveis que els puguen proporcionar un treball adequat al perfil del seu currículum. Per tant perdem habitants joves, talent i rendes més elevades. 

El context comarcal ja el vam analitzar amb el company Fede Soler l'any 2019 a la comunicació La Vall d'Albaida, situació present i perspectives de futur a la qual vos emplacem per comprendre'l millor.


Un progressiu envelliment i pèrdua de població

A la taula 1 es mostra la quantitat de població dels 34 municipis de la comarca en 3 moments diferents. L'any 2000 fa la radiografia del padró en un moment de creixement demogràfic a les localitats més dinàmiques, les quals oferien llocs de treball en sectors com l'agricultura, la indústria i serveis amb escàs valor afegit. Unes xifres positives que anaven acompanyades per l'arribada d'immigrants internacionals en aquella època de la bambolla immobiliària. Mentre que en aquells mateixos anys i en sentit contrari, els pobles més rurals amb una economia basada en el sector primari i els ingressos per jubilacions ja sofrien una constant davallada d'empadronats. Per tant, una dècada després, les xifres de l'any 2010 manifesten el creixement de l'època de vaques grosses, tot i que ja s'havia iniciat la forta crisi econòmica i social del període 2008-2016, la qual per a moltes famílies i empreses s'ha allargat fins a l'actual arribada de la pandèmia de forma que han enllaçat les dos crisis.

La comparativa de les xifres dels últims 10 anys (recordem que l'INE ha publicat recentment les referides a l'1 de gener de 2020) manifesta un panorama d'extrema preocupació, atés que dels 34 municipis de la comarca el 88 % han perdut habitants. Només n'han guanyat 4 d'ells, els quals no són els més grans i industrialitzats com podríem pensar sinó que són d'escasses dimensions i atenen a causes ben diferents entre sí. Destaca el cas de Benissoda amb un balanç positiu de 54 habitants, però que en suma 132 (és a dir, prop d'un 45%), des de l'any 2000. Segurament es deu a que ha oferit vivendes més econòmiques que la veïna Albaida, ciutat que tot i ser molt més gran ha vist davallar el seu cens. En segon lloc trobem Carrícola, fruit de l'establiment de població nouvinguda atreta per la seua aposta per la biodiversitat i un mode de vida neorural. Guadasséquies també ha tingut una evolució positiva, segurament causada per l'ampliació del seu polígon industrial i finalment la Pobla del Duc té un balanç positiu de només 1 habitant a causa de l'arribada de quantiosos immigrants que han contrarestat la pèrdua de població nativa, tal i com ha informat Moisés Tormo. 

Amb tota probabilitat, els futurs censos consolidaran la tendència negativa. A les 3 causes més comunes de mortalitat als països desenvolupats -càncer, conducció i cardiovasculars-, caldrà sumar la covid-19 (s'han comptabilitzat 55 morts a la comarca fins al 22 de gener, segons les dades oficials de Conselleria) i els seus efectes directes i indirectes com ara el menor diagnòstic d'altres dolències o el tancament d'empreses amb la conseqüent precarització social i econòmica. Ja que, sense ofertes de treball destacades a la comarca, s'incrementarà l'emigració de població aturada cap a altres zones més dinàmiques.


Taula 1: Evolució de la població de la Vall d’Albaida entre els anys 2000 i 2020

 

2000

2010

 2020

 Diferència 2010-2020

Agullent

2.223

2.463

2.388

-75

Aielo de Malferit

3.984

4.726

4.625

-101

Aielo de Rugat

208

183

160

-23

Albaida

5.828

6.335

5.914

-421

Alfarrasí

1.192

1.298

1.219

-79

Atzeneta d'Albaida

1.238

1.260

1.162

-98

Bèlgida

689

728

679

-49

Bellús

399

373

299

-74

Beniatjar

231

273

219

-54

Benicolet

496

647

574

-73

Benigànim

5.474

6.570

5.779

-791

Benissoda

300

378

432

54

Benissuera

188

200

185

-15

Bocairent

4.508

4.509

4.142

-367

Bufali

206

194

156

-38

Carrícola

73

93

99

6

Castelló de Rugat

2.057

2.423

2.298

-125

Fontanars dels Alforins

970

1.038

959

-79

Guadasséquies

385

440

456

16

Llutxent

2.412

2.580

2.326

-254

Montaverner

1.702

1.828

1.635

-193

Montitxelvo

597

656

585

-71

L’Olleria

7.058

8.660

8.320

-340

Ontinyent

31.926

37.935

35.761

-2.174

Otos

526

491

422

-69

El Palomar

503

585

567

-18

Pinet

212

180

157

-23

La Pobla del Duc

2.427

2.514

2.515

1

Quatretonda

2.549

2.470

2.202

-268

El Ràfol de Salem

369

444

442

-2

Rugat

207

190

174

-16

Salem

468

472

418

-54

Sant Pere d’Albaida

39

36

30

-6

Terrateig

200

335

256

-79

La Vall d'Albaida

81.844

93.507

87.555

-5.952

      Font: Institut Nacional d’Estadística. Elaboració pròpia.


A més de comptar la suma d'habitants en un territori, hi ha altres indicadors estadístics que ens proporcionen una informació molt valuosa sobre les tendències o dinàmiques que s'estan produint. En aquest sentit, la taula 2 indica que l'any 2018 a la Vall d'Albaida van nàixer 7 persones per cada mil habitants, mentre que en van morir 9,8. Però, en realitat, la xifra oculta que hi va haver una gran diferència entre poblacions més joves com Ontinyent o l'Olleria enfront d'altres molt envellides com és el cas de Sant Pere d'Albaida. En quant a la fecunditat, cada dona en edat fèrtil va tindre una mitjana d'1,21 fills, mentre que l'anomenada taxa de reemplaç és de 2,1 per tal que es mantinga estable la població. A més s'ha anat retardant progressivament l'edat de tindre el primer fill fins els 32,4 anys a causa dels canvis experimentats per la nostra societat. Finalment, observem com l'esperança de vida és elevada però amb contrastos entre sexes, ja que els homes viuen de mitjana 79,7 anys mentre que les dones arriben fins els 85. Un sector de població, els de la gent gran, que amb la situació actual no té garantides a mitjà termini qüestions bàsiques com són el sistema de pensions o atendre la seua dependència.


Taula 2: Indicadors demogràfics a la Vall d’Albaida en 2018

Taxa bruta de natalitat

7 %0

Taxa bruta de mortalitat

9,8 %0

Índex de fecunditat

1,21 fills per dona

Edat mitjana de la maternitat

32,4 anys

Esperança de vida

Homes 79,7 i dones 85 anys.

Font: Institut Valencià d’Estadística. Elaboració pròpia.

L'Espanya buidada és una expressió que sentim de territoris bastant llunyans com el triangle Terol-Guadalajara-Sòria però, dissortadament, també s'aproxima a la realitat de les nostres terres. De fet, molts pobles de la Vall han estat catalogats com amb risc destacat de despoblament. Tractar aquest tema no resulta gens agradable (a tots ens agradaria que les dades foren positives) i arrastra moltes altres qüestions. Per tant, si es pretén pal·liar la situació, les mesures no són ni fàcils ni barates, però si volen ser efectives no poden esperar més temps.






Activitats a Aules