 |
| Població actual de la comarca, censada i estrangera |
La Vall d'Albaida ha tornat a perdre habitants, tal i com manifesten les recents estadístiques publicades per l'INE en relació al padró de l'1 de gener de 2022. Si en l'any anterior la comarca va guanyar 119 persones, tot i l'excés de mortalitat que va provocar la COVID-19 en 2020, al llarg de 2021 ha perdut 81 empadronats.
Es tracta d'una xifra reduïda que representa només el 0,1% del total de la comarca, però el canvi de tendència pot resultar molt significatiu si continua en el temps.
Les estadístiques ens ofereixen un gran volum d'informació que cal acotar i analitzar amb certa perspectiva. En eixe sentit hem realitzat 2 taules. La primera d'elles mostra les xifres recents amb una comparativa de la quantitat d'empadronats als 34 municipis de la comarca i també la xifra global del seu conjunt. Per tant, s'ha considerat convenient incloure tant el número absolut com, especialment, el percentatge de com li impacta a eixe municipi atenent a les seues dimensions i, a més, facilita les comparacions. En 18 d'ells s'han reduit els empadronats al llarg de l'any 2021. Destaquen els -49 de l'Olleria, -36 de la Pobla i -24 de Benigànim, tots ells pobles de considerables dimensions en l'àmbit comarcal. Però en % el més afectat ha sigut Bufali amb una pèrdua del 4,29% de la seua població, seguit de Pinet amb un -3.73%. És a dir, els municipis de menors dimensions, amb un caràcter més rural, població molt envellida i economia poc dinàmica en la que predomina el col·lectiu dels jubilats, són aquells indrets que estan perdent més quantitat de població perquè les defuncions superen significativament als naixements, a més de ser territoris poc atractius per rebre immigrants, especialment els joves en edat laboral. En una altra agrupació estan 4 els municipis que no han experimentat canvis entre 2021 i 2022, entre ells la capital, Ontinyent, a més de Beniatjar, Otos i Sant Pere. I, per contra, a 12 localitats s'han incrementat les xifres. Destaca la situació de Terrateig amb 11 habitants nous que significa un 4% més i Aielo de Rugat amb un 3.4%. En números absoluts liderael creixement la vila de Bocairent amb 22 nous empadronats.
La segona part de la taula exposa les xifres relacionades amb la immigració. És a dir, la quantitat d'estrangers empadronats en 2021, el percentatge que representen en el municipi i, finalment, quants empadronats resideixen a l'estranger. La comarca té un total de 8569 persones estrangeres empadronades, les quals representen un 9,8% del total. A Rugat són quasi la quarta part del cens, a continuació es troben Terrateig, Castelló de Rugat i la Pobla del Duc. Finalment, trobem que són 1864 els valldalbaidins que viuen fora d'Espanya. Es tracta d'una xifra amarga perquè, majoritàriament, es deu a la fugida de cervells per part de gent molt formada que ha trobat un lloc de treball adequat al seu perfil professional en l'estranger. Lògicament, la xifra seria molt més abultada si es comptabilitzaren aquells que s'han traslladat a viure a àrees metropolitanes com Barcelona i, especialment, a València pel mateix motiu atés l'escàs desenvolupament del sector serveis a la Vall d'Albaida.
La segona de les taules estadístiques mostra l'evolució de la població de la Vall d'Albaida entre els anys 2000 i 2020. Representa 3 moments ben diferenciats: l'any 2000 s'havia iniciat l'època de la bombolla immobiliària que va comportar un cert rejoveniment, la creació de molts llocs de treball i, conseqüentment, l'arribada de quantiosos immigrants. En 2010 s'observa el màxim de població registrada a la comarca amb un total de 93.507 habitants. A partir d'aquell moment es va fer sentir amb força la crisi econòmica iniciada en 2008 i que es va allargar fins al 2016 en xifres macroeconòmiques, ja que a escala domèstica són moltes les famílies que encara no s'han recuperat. Per tant, l'1 de gener de 2020 hi havia 87.555 habitants a la comarca.
En línies generals, al llarg dels 20 anys analitzats la comarca ha tingut un balanç positiu de 5.711 habitants, un 7% més. Sens dubte cal posar en relleu el cas de Benissoda que ha vist incrementat el seu padró en un 44%. Entre els factors que ho expliquen destaquen que està ben comunicada i disposa d'un important parc de vivendes més econòmiques que a Albaida i Ontinyent. I, en segon lloc, Carrícola ha crescut un 36% atés que ha atret un perfil de persones que comparteixen una forma de vida amb major contacte amb la natura. En l'extrem oposat, han perdut una quarta part dels seus habitants els pobles de Pinet, Bufali i Bellús.
A partir de les estadístiques exposades i de les casuístiques particulars de cada municipi, es poden realitzar molts anàlisis i extraure conclusions. No obstant, cal recordar que, en línies generals, la majoria dels municipis sofrieixen un hivern demogràfic amb un creixement natural negatiu, és a dir, amb moltes més defuncions que naixements. Aquest fenomen, irremeiablement, comporta un progressiu envelliment i la pèrdua de població. I, únicament guanyen habitants aquells que aconsegueixen atraure immigrants al seu padró.
ANÀLISI DE LES XIFRES DEL PADRÓ DE 2021:
Després d'uns anys de retrocés demogràfic a la comarca, el padró municipal publicat per l'INE de l'any 2021 ha canviat de tendència amb un lleuger increment de 119 habitants al conjunt de la Vall d'Albaida.
L'1 de gener de 2021 hi havia al conjunt dels 34 municipis un total de 87.674 habitants, fruit d'una milloria en algunes xifres macroeconòmiques tot i tractar-se de l'any de la COVID-19. Una pandèmia que, a més de les defuncions, també ha provocat situacions de retorn de població al medi rural després de les dificultats viscudes amb el confinament de la primavera de 2020. Amb tot, cal indicar la notable diferència que hi ha entre unes localitats i altres, ja que en 16 d'elles s'ha perdut població, a 2 no s'ha modificat el còmput i a les altres 16 s'ha incrementat la quantitat d'empadronats. En números absoluts, destaca l'increment de 185 habitants de la ciutat d'Ontinyent i de 84 a l'Olleria, de forma que els municipis més grans i amb una economia més dinàmica continuen en creixement. En sentit contrari, Quatretonda ha perdut 56 habitants i Bocairent 41. Però, no obstant, cal valorar l'impacte relatiu atenent a les dimensions del municipi, com és el cas de Terrateig que ha sumat 20 habitants i representen un 8% del total.
Evolució de la població a la Vall d'Albaida
 |
| Font: INE Elaboració: Daniel Alfonso |
Les grans xifres són fredes i cal analitzar-les amb més detall per extraure conclusions més acurades. De fet, l'increment positiu de 119 habitants a la comarca amaga una realitat social bastant preocupant causada pel progressiu envelliment, l'elevada precarietat laboral, les dificultats de les zones rurals, l'escassa dotació de serveis a la Vall d'Albaida o les nefastes comunicacions amb transport públic. Es tracta d'un conjunt de condicionants de complexa solució que determinaran el nostre futur.
