https://twitter.com/GVAcartografic/status/958624658408001542 |
Al 25% dels
municipis valencians que compten amb menys de 500 empadronats hi ha una mitjana
de 15 defuncions anuals enfront dels 2 a 3 naixements per cada 1000 habitants.
Aquesta xifra tan dramàtica es va tractar a la jornada sobre Oportunitats de Desenvolupament Territorial a les Àrees de Despoblament celebrada a Carrícola
el passat 19 de desembre. Foren més les estadístiques que es desgranaren com
ara que 185 dels municipis valencians corren risc de despoblament, una realitat
sobre la que Susanna Cháfer, l’alcaldessa amfitriona, va remarcar que “els
alcaldes dels pobles de menys de 200 habitants tenim el llenguatge de la
subsistència”.
La tendència
aboca a un interior pràcticament deshabitat, ja que al territori espanyol el
60% dels municipis espanyols compten amb menys de 1000 habitants, però ocupen
un 40% del territori i només representen un 3,1% de la població total.
Més enllà de la
trista visió de les cases tancades i abandonades, el problema és molt més
extens i afecta especialment a les persones que continuen vivint a les zones
més desafavorides perquè no volen ser ciutadans de segona amb moltes menys
prestacions ni serveis bàsics. Ja que fenòmens com el tancament de l’escola
marca la defunció del poble, perquè en ell és molt difícil que visquen parelles
joves amb xiquets. També perilla la pervivència de patrimoni tant el material (palaus,
castells o vivendes amb veïns perjudicats pel risc d’enderroc i de robatoris) com l’immaterial en referència
a la cultura tradicional. I el manteniment dels boscos i del medi ambient també
depenen en gran mesura de la pervivència de població en aquestes àrees. Perquè,
en un món tan globalitzat, cal plantejar que la imatge bucòlica de l’excursió
dominical a visitar els pobles no serà possible si els habitants de les àrees rurals
no gaudeixen d’unes rendes i d'uns serveis mínims que els permeten seguir habitats
i cuidats.
La solució ni és
fàcil ni hi ha cap vareta màgica aplicable a tots els territoris afectats, tot i que cal
potenciar activitats com el turisme rural, l’agricultura ecològica o la
instal·lació d’empreses que s’adapten al medi. En aquest sentit, la Generalitat
Valenciana pretén implantar una sèrie de mesures, lògicament amb la
corresponent dotació econòmica, als municipis estipulats amb risc de
despoblament. Un pla de xoc que passa per la contractació de població local per
a la neteja de boscos, en segon lloc per la reducció de la bretxa digital amb
el finançament d’infraestructures que porten la connexió telefònica i, com a
tercera mesura, un tractament fiscal que reduisca l’IRPF de la seua població, així com un sistema de transport públic que siga sostenible. Esperem
els resultats, no poden esperar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario