.png)
La Vall d'Albaida ha augmentat en 734 habitants al padró de l'1 de gener de 2024, segons es desprén de les dades recentment publicades per l'INE. La tendència descendent dels anys de la crisi va assolir el mínim l'any 2020. Posteriorment es va capgirar al padró i el de l'any 2023 va experimentar un augment de 551 habitants. Les últimes dades publicades manifesten que la comarca entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2023 va guanyar un total de 734 persones, 183 més que en l'anterior. Aquesta xifra representa un increment del 0,8%. No obstant, si analitzem les dades més enllà de la xifra total s'observa com a escala municipal hi ha dos situacions oposades. En primer lloc s'observa com al llarg de 2023 en 15 dels 34 municipis de la Vall (l'any anterior n'eren 11) es va registrar una pèrdua d'habitants. Benissuera va tindre un balanç de 0, es va quedar amb 185 habitants. I, en sentit contrari, a les altres 16 localitats es va produir un creixement poblacional. En línies generals, la majoria dels municipis més grans guanyen població mentre que els més menuts (vore la Taula 2) en perden.
A la Taula 1 es mostren diverses informacions: Habitants a 1/1/2023, habitants a 1/1/2024, diferència produida entre els dos anys i, finalment, aquesta diferència expressada en números relatius atenent a la repercussió que té sobre les dimensions del municipi. En eixe sentit, Ontinyent és el que més incrementa el padró amb 236 persones noves que representen un 0,6% d'habitants, però tot seguit l'Olleria va guanyar 227 habitants que representen un 2,6%. En eixe sentit cal destacar el cas de Benissoda, va sumar 25 persones que representen un 5,2% del seu padró. En l'altre costat de la balança resulta significativa la reducció de 21 habitants a Benigànim, una de les viles grans de la comarca. Entre tots ells destaca la situació de Pinet, el qual perd 7 habitants, és a dir, el 4,7% en només un any i Sant Pere amb -6.9%.
.png) |
Taula 2 |
A la taula anterior estan ordenats els municipis atenent a la quantitat d'habitants. Destaquem només 3 coses. En primer lloc la distribució tan contrastada entre els 36.340 habitants d'Ontinyent i els 29 de Sant Pere, així com que 20 dels 34 municipis estan per davall del llindar dels 1000 habitants. En segon lloc la tendència negativa de la major part dels municipis més menuts i amb una economia més agrària que no poden atraure ni retindre població. Finalment, cal remarcar la consolidació de l'eix atravessat per l'autovia A-7 on l'economia és més dinàmica i la major part dels municipis guanyen habitants: l'Olleria, Aielo de Malferit, Ontinyent, Agullent, Benissoda, Albaida, el Palomar i Atzeneta.
.png) |
Taula 3 |
A la Taula 3, la comparativa entre diversos indicadors demogràfics entre els anys 2010 i 2022 evidencien el progressiu envelliment de la Vall d'Albaida. La taxa de natalitat ha davallat des del 9,3 %0 fins al 6,6 i també s'ha retardat l'edat en tindre el primer fill en 2 anys. En sentit contrari, la taxa de mortalitat s'ha incrementat en quasi 2 punts. De forma que l'any 2022 van nàixer 6,6 persones per cada 1000 habitants, però en van morir 10,4, sent major la mortalitat entre els homes que en les dones.
Cadascun dels municipis analitzats presenta unes particularitats. Però, en general, aquells que actualment guanyen habitants ho fan per l'arribada d'immigrants, bé siguen d'altres territoris espanyols com d'estrangers. Es tracta de localitats que oferten un entorn atractiu i, especialment, una economia dinàmica amb llocs de treball i un nivell mínim de comunicacions i serveis. A més, també cal considerar la població flotant que està empadronada a un municipi però no sempre resideix al mateix, com acostuma a ocórrer en alguns sectors com el d'estudiants.
Menos del 10% de los municipios valencianos suma más nacidos que muertos en los últimos cinco años. Valencia Plaza
L'enllaç anterior mostra un mapa ben interessant amb el balanç entre 2019 i 2023 a tots els municipis valencians. A la Vall d'Albaida, tots tenen més defuncions que naixements amb l'excepció de Benissoda que té un balaç vegetatiu positiu amb 3 persones més.
L'anàlisi de les dades anteriors li planteja al conjunt de la Vall d'Albaida tota una sèrie de reptes fonamentals per al seu futur. Òbviament, ni les respostes són senzilles ni resulten exitoses quan provenen d'actuacions individualistes i descoordinades entre sí.
.png)
Entrevista sobre l’evolució de la població de la comarca -expressada en aquest article- a Ràdio Ontinyent. A partir del minut 00.51h. https://cadenaser.com/audio/cadenaser_ontinyent_hoyporhoylavalldalbaida_20241218_122000_140000/
NOTA: L'INE en la revisió del padró a 1/1/2023 publicada fa un any va assenyalar unes dades que no sempre es corresponen amb les que actualment mostra per al mateix municipi. Per exemple, a la taula que hi ha a continuació s'indica que Benigànim tenia a 1/1/2023 un total de 5831 habitants, mentre que a les xifres que ara té l'INE (vore la taula 1, superior) en mostra per a la mateixa data 5716.
ANÀLISI DE LES XIFRES DEL PADRÓ DE 2023:
La Vall d'Albaida augmenta 551 habitants al padró de 2023
La Vall d'Albaida ha augmentat en 551 persones al padró de l'1 de gener de 2023, segons es desprén de les dades recentment publicades per l'INE. La tendència descendent de l'any passat s'ha capgirat amb força, de forma que la comarca ha passat de perdre habitants al llarg de 2021 a guanyar 551 persones noves l'any 2022, una xifra que representa un increment del 0,6%. 11 dels 34 municipis registren una pèrdua d'habitants, Bufali es manté igual i els altres 22 tenen un balanç positiu.
Les causes del creixement són diverses i, sovint, atenen a certes particularitats de cada municipi. No obstant hi ha diversos factors que cal considerar com ara el creixement natural negatiu generalitzat, pel qual naixen menys persones de les que moren en una societat que envelleix de forma progressiva. També la celebració d'eleccions municipals en maig de 2023, uns comicis que en ocasions van acompanyats per campanyes d'empadronament. Per tant, l'augment de població s'explica en gran mesura per l'arribada d'immigració, tant interna d'altres territoris d'Espanya com per especialment d'immigració estrangera.
Si descendim a l'escala local, cal destacar la situació del municipi de Sant Pere, on els 5 habitants nous representen un creixement del 13% en la quantitat de població fins arribar a les 31 persones. Amb tot, ser habitant no és sinònim de resident, ja que una persona pot estar empadronada a un municipi però viure habitualment en un altre. De fet, a la tercera taula de dades es pot observar l'elevada quantitat de gent dels nostres municipis que viu habitualment a l'estranger, a més de la que resideix en ciutats més grans com ara València i que sol coincidir amb població amb major formació acadèmica i també amb un major nivell de renda.
L'anàlisi de les dinàmiques demogràfiques resulta essencial per establir les prioritats i les inversions de les diferents administracions.
.png)
L'ordenació dels municipis atenent a la quantitat d'habitants empadronats l'1/1/2023 mostra una clara diferenciació entre Ontinyent que encapçala el rànquing amb 36.112 habitants enfront de Sant Pere que el tanca amb només 31 habitants.
.png)
La Vall d'Albaida perd 81 habitants al padró de 2022
 |
| Població actual de la comarca, censada i estrangera |
La Vall d'Albaida ha tornat a perdre habitants, tal i com manifesten les recents estadístiques publicades per l'INE en relació al padró de l'1 de gener de 2022. Si en l'any anterior la comarca va guanyar 119 persones, tot i l'excés de mortalitat que va provocar la COVID-19 en 2020, al llarg de 2021 ha perdut 81 empadronats.
Es tracta d'una xifra reduïda que representa només el 0,1% del total de la comarca, però el canvi de tendència pot resultar molt significatiu si continua en el temps.
Les estadístiques ens ofereixen un gran volum d'informació que cal acotar i analitzar amb certa perspectiva. En eixe sentit hem realitzat 2 taules. La primera d'elles mostra les xifres recents amb una comparativa de la quantitat d'empadronats als 34 municipis de la comarca i també la xifra global del seu conjunt. Per tant, s'ha considerat convenient incloure tant el número absolut com, especialment, el percentatge de com li impacta a eixe municipi atenent a les seues dimensions i, a més, facilita les comparacions. En 18 d'ells s'han reduit els empadronats al llarg de l'any 2021. Destaquen els -49 de l'Olleria, -36 de la Pobla i -24 de Benigànim, tots ells pobles de considerables dimensions en l'àmbit comarcal. Però en % el més afectat ha sigut Bufali amb una pèrdua del 4,29% de la seua població, seguit de Pinet amb un -3.73%. És a dir, els municipis de menors dimensions, amb un caràcter més rural, població molt envellida i economia poc dinàmica en la que predomina el col·lectiu dels jubilats, són aquells indrets que estan perdent més quantitat de població perquè les defuncions superen significativament als naixements, a més de ser territoris poc atractius per rebre immigrants, especialment els joves en edat laboral. En una altra agrupació estan 4 els municipis que no han experimentat canvis entre 2021 i 2022, entre ells la capital, Ontinyent, a més de Beniatjar, Otos i Sant Pere. I, per contra, a 12 localitats s'han incrementat les xifres. Destaca la situació de Terrateig amb 11 habitants nous que significa un 4% més i Aielo de Rugat amb un 3.4%. En números absoluts liderael creixement la vila de Bocairent amb 22 nous empadronats.
La segona part de la taula exposa les xifres relacionades amb la immigració. És a dir, la quantitat d'estrangers empadronats en 2021, el percentatge que representen en el municipi i, finalment, quants empadronats resideixen a l'estranger. La comarca té un total de 8569 persones estrangeres empadronades, les quals representen un 9,8% del total. A Rugat són quasi la quarta part del cens, a continuació es troben Terrateig, Castelló de Rugat i la Pobla del Duc. Finalment, trobem que són 1864 els valldalbaidins que viuen fora d'Espanya. Es tracta d'una xifra amarga perquè, majoritàriament, es deu a la fugida de cervells per part de gent molt formada que ha trobat un lloc de treball adequat al seu perfil professional en l'estranger. Lògicament, la xifra seria molt més abultada si es comptabilitzaren aquells que s'han traslladat a viure a àrees metropolitanes com Barcelona i, especialment, a València pel mateix motiu atés l'escàs desenvolupament del sector serveis a la Vall d'Albaida.
La segona de les taules estadístiques mostra l'evolució de la població de la Vall d'Albaida entre els anys 2000 i 2020. Representa 3 moments ben diferenciats: l'any 2000 s'havia iniciat l'època de la bombolla immobiliària que va comportar un cert rejoveniment, la creació de molts llocs de treball i, conseqüentment, l'arribada de quantiosos immigrants. En 2010 s'observa el màxim de població registrada a la comarca amb un total de 93.507 habitants. A partir d'aquell moment es va fer sentir amb força la crisi econòmica iniciada en 2008 i que es va allargar fins al 2016 en xifres macroeconòmiques, ja que a escala domèstica són moltes les famílies que encara no s'han recuperat. Per tant, l'1 de gener de 2020 hi havia 87.555 habitants a la comarca.
En línies generals, al llarg dels 20 anys analitzats la comarca ha tingut un balanç positiu de 5.711 habitants, un 7% més. Sens dubte cal posar en relleu el cas de Benissoda que ha vist incrementat el seu padró en un 44%. Entre els factors que ho expliquen destaquen que està ben comunicada i disposa d'un important parc de vivendes més econòmiques que a Albaida i Ontinyent. I, en segon lloc, Carrícola ha crescut un 36% atés que ha atret un perfil de persones que comparteixen una forma de vida amb major contacte amb la natura. En l'extrem oposat, han perdut una quarta part dels seus habitants els pobles de Pinet, Bufali i Bellús.
A partir de les estadístiques exposades i de les casuístiques particulars de cada municipi, es poden realitzar molts anàlisis i extraure conclusions. No obstant, cal recordar que, en línies generals, la majoria dels municipis sofrieixen un hivern demogràfic amb un creixement natural negatiu, és a dir, amb moltes més defuncions que naixements. Aquest fenomen, irremeiablement, comporta un progressiu envelliment i la pèrdua de població. I, únicament guanyen habitants aquells que aconsegueixen atraure immigrants al seu padró.
ANÀLISI DE LES XIFRES DEL PADRÓ DE 2021:
Després d'uns anys de retrocés demogràfic a la comarca, el padró municipal publicat per l'INE de l'any 2021 ha canviat de tendència amb un lleuger increment de 119 habitants al conjunt de la Vall d'Albaida.
L'1 de gener de 2021 hi havia al conjunt dels 34 municipis un total de 87.674 habitants, fruit d'una milloria en algunes xifres macroeconòmiques tot i tractar-se de l'any de la COVID-19. Una pandèmia que, a més de les defuncions, també ha provocat situacions de retorn de població al medi rural després de les dificultats viscudes amb el confinament de la primavera de 2020. Amb tot, cal indicar la notable diferència que hi ha entre unes localitats i altres, ja que en 16 d'elles s'ha perdut població, a 2 no s'ha modificat el còmput i a les altres 16 s'ha incrementat la quantitat d'empadronats. En números absoluts, destaca l'increment de 185 habitants de la ciutat d'Ontinyent i de 84 a l'Olleria, de forma que els municipis més grans i amb una economia més dinàmica continuen en creixement. En sentit contrari, Quatretonda ha perdut 56 habitants i Bocairent 41. Però, no obstant, cal valorar l'impacte relatiu atenent a les dimensions del municipi, com és el cas de Terrateig que ha sumat 20 habitants i representen un 8% del total.
Evolució de la població a la Vall d'Albaida
 |
| Font: INE Elaboració: Daniel Alfonso |
Les grans xifres són fredes i cal analitzar-les amb més detall per extraure conclusions més acurades. De fet, l'increment positiu de 119 habitants a la comarca amaga una realitat social bastant preocupant causada pel progressiu envelliment, l'elevada precarietat laboral, les dificultats de les zones rurals, l'escassa dotació de serveis a la Vall d'Albaida o les nefastes comunicacions amb transport públic. Es tracta d'un conjunt de condicionants de complexa solució que determinaran el nostre futur.
